​

L'11 d'octubre de l'any 2000 un grup d'hospitalencs i hospitalenques es reunien a la Feixa Llarga de l'Hospitalet amb la intenció de crear una colla castellera a la ciutat. Tot un gran repte per una ciutat no tradicional. Uns dies més tard, el 15 d'octubre, aprofitant l'homenatge a Lluís Companys la colla s'estrenava amb un pilar de 4 sense assajar. En aquest punt ja s'hi havien sumat una vintena de persones al projecte i tot semblava possible. Així, el 19 d'octubre del mateix any es va celebrar l'assemblea constituent de la colla, ara sí, ja no hi havia marxa enrere, s'acabava de constituir la Colla Jove de l'Hospitalet que més endavant adoptaria el verd com a color de camisa en honor als antics camps de carxofes que hi havia a la ciutat.

El 3 de novembre van començar els primers assajos oficials a l'IES Pedraforca, al barri de La Florida, local que va acollir la colla fins l'any 2004. L'IES Pedraforca va ser testimoni del seu ràpid creixement i tothom en guarda un bon record del que ha estat el més proper a un local propi que ha tingut mai.

El 25 de novembre, amb tan sols 22 dies, la colla va assolir el seu primer 3d6; tot començava a encaminar-se. A partir del gener els següents 6 mesos van ser vitals, i fins i tot es va arribar a assolir tota la gamma de 6 exceptuant el 5d6: primer 2d6 (28 de gener fira de la Candela), primer pilar de 4 aixecat per sota (18 de febrer), primer 4d6 (25 de març), primer 4d6a (6 de maig), primer p5 carregat (20 de maig), primer p5 descarregat (8 de juliol).

A gairebé castell nou per mes, arribat el seu bateig el 8 de juliol, la colla ja havia assolit tots els reptes que s'havia proposat: vora 70 persones i p5 i 2d6 en el seu dia gran. En aquest punt la Jove de l’Hospitalet ja havia aconseguit superar altres colles amb més experiència.

Mica a mica la colla va començar a aspirar a fites més importants però l'esgotament d'aquests primers mesos li va passar factura i es va relaxar el que restava de temporada, tot i que només es va perdre el p5 per baixes en els seus components. Tot i això, la temporada 2002, en haver hagut de refer tota la canalla, va aconseguir tornar a repetir tots els castells i va assolir el primer 5d6 per la seva diada el 27 d'octubre.

Durant els anys següents, la colla va anar consolidant-se sempre dins de la gamma de 6, però any rere any s'anava estancant cada cop més en els castells de 6, sense poder arribar en cap moment a apropar-se als castells de 7. Malgrat els diferents intents i estratègies per fer-la créixer, no s'aconseguia augmentar significativament el número de membres i aquest fet condicionava les seves actuacions. El canvi de local de l'IES Pedraforca al CEIP Pompeu Fabra al barri de Santa Eulàlia i la manca d'un local social no van ajudar tampoc. L'Hospitalet és una ciutat amb molt de sentiment de barri, la majoria d'entitats no transcendeixen els límits del seu propi quarter i el fet d'anar voltant d'una banda a l'altra de la ciutat comporta que amb cada canvi també perdis membres i que t'arrisquis a no guanyar-ne gaires al nou barri que l’acull, a més de l'esforç per tornar a donar-se a conèixer en el nou entorn. Si a més li sumem la davallada general que va patir el món casteller durant aquells anys en què moltes colles del Baix Llobregat van haver de desaparèixer la situació no era gaire alentidora.

Tanmateix, a pesar dels daltabaixos que la Jove va haver de sortejar, finalment l'any 2007 es va dur a terme un procés de reflexió interna que va comportar canvis tant en la vessant administrativa com en la tècnica, amb una onada de gent nova que va arribar amb molta empenta i ganes de tirar endavant un projecte que no podia morir de cap de les maneres.

Esdevingut això, la Jove va iniciar una etapa de bonança. A l'IES Joan Miró de Bellvitge s'aconseguia superar la vuitantena de persones i es va recuperar el 5d6. L'any 2009 a Figueres es va completar la que llavors va ser la millor actuació de la seva història: 2d6, 4d6a, 5d6 i p5. A partir d'aquest moment la colla va continuar creixent tant en nombre com tècnicament.

L'any 2010, aprofitant l'empenta dels darrers mesos, la colla va considerar, una vegada més, de realitzar el primer 7 de la seva història, una tasca gens fàcil, però gràcies al creixement que havia experimentat en els últims temps, semblava ser-hi més a prop que mai. La temporada va començar amb els mateixos castells amb que havia acabat l’anterior, un bon senyal de cara a assolir el repte del 7. Malgrat això, la resta de temporada la colla va quedar estancada en la gamma de 6 i el somni del 7 s'anava esvaint poc a poc.

A punt d’acabar ja la temporada i quan gairebé tothom donava per perdut el 7 s'aconseguia fer a l'assaig abans de la seva diada el 4d6 net amb enxaneta fins a dossos. Aquest fet va encoratjar a la colla, i així, el 17 d'octubre, en la seva diada, va plantar en primera ronda el 2d6, però no va ser fins el tercer intent, en haver desmuntat els dos anteriors, que finament va assolir el primer 4d7 de la seva història. Havien calgut deu anys per tal aconseguir aquell primer 7, però va ser un moment únic, històric, en què els sentiments estaven a flor de pell, la plaça bramava amb cada intent i els plors es mesclaven amb les abraçades entre els membres actuals i alguns dels antics que havien anat a donar suport a la colla en aquest instant únic i irrepetible.

En el seu desè aniversari la Jove havia assolit el somni que feia anys que perseguia. Però la cosa no es va aturar aquí. Un mes més tard, al barri de Sant Andreu de Barcelona i junt amb els Castellers de Sants i els Castellers de Caldes, la colla aconseguia fer a plaça la que és la millor actuació de la seva història: un 2d6 (amb figuereta inclosa), 3d7, 4d7 i p5. No només va ser la seua millor actuació, sinó també la millor actuació mai assolida per una colla hospitalenca en els 15 anys de castells a la ciutat.

Cal dir però, que aquest somni no l'hagués pogut aconseguir mai sense l'ajut de pinya de tres colles amigues: els Matossers de Molins de Rei, els Castellers de Santa Coloma i els Castellers de Rubí. El primer 7 de la història sempre anirà lligat a aquests 3 noms, els quals sempre els hi estarà profundament agraïda.

La temporada següent la colla va continuar amb castells dins de la gamma de 6, assolint el 5d6 a la primera actuació de la temporada a les Festes de Primavera. També es va intentar assolir el 4d7 però després de dos intents desmuntats no es va arribar a assolir fins al final de la temporada.  

​

Al concurs7 de Torredembarra la colla va tornar a marcar història, assolint el 3d7, 4d7 i 3d7a i p5, consolidant així la millor actuació realitzada mai per una colla hospitalenca. El primer i únic 3d7a descarregat de la jove va estar marcat pels nervis ja que va patir on continu sacseig que no va impedir però que la colla pogués descarregar-lo. La jove va esdevenir una de les colles rebel·lació del concurs7. 

Actualment la Jove compta amb una cinquantena de membres actius. La temporada es presenta incerta degut a la davalla important de personal que ha sofert però vol continuar lluitant perquè els hospitalencs i hospitalenques puguin gaudir dels castells a les seves places.